Vaig començar a treballar en una petita editorial catalana independent, a
Guarants Crema. en el Departament de Drets d'Autor l'any 2000 i això
implicava que jo, entre altres coses, havia d'intentar vendre els drets
dels autors que representàvem, autors contemporanis molt coneguts com en
Kim Un-Soo, en Zer Shih-Pam i alguns clàssics com en Francesc Treball, a
l'estranger. Anava a la Fira de Frankfurt cada any, que és una fira
bàsicament de drets, no és una fira pel gran públic, també ho és,
però és bàsicament una fira amb què es venen i es compren drets de
traducció. I vaig veure tot l'entusiasme i tota la ingenuïtat d'una
persona que representa un editorial que penso que val molt la pena i vaig
veure que era molt difícil, molt més difícil del que m'havia imaginat.
vendre autors que escriuen en una llengua minoritària i poc coneguda. Hi
havia bàsicament dos problemes. Problema número un, que molts editors amb
els quals parlava ni sabien que existia el català. I si n'havien sentit
parlar, pensaven que era com una mena de dialecte. O sigui, no tenien cap
mena de consciència del català, que és un idioma propi. ni de la gran
tradició literària que hi ha del català i estaven molt sorpresos quan
els explicava el que hi ha i que val molt la pena l'altre problema era un
problema més aviat pràctic i és que, clar Els editors alemanys,
bàsicament, els d'altra cioma també, però que parava bàsicament amb els
alemanys, em deien que no sabien llegir el català, no l'entenien, i això
vol dir que depenien de persones exteriors que els fessin informes a la
lectura. i que moltes vegades no els agradava, perquè hi ha molts editors
que llegeixen el castellà, el català en canvi no, i em deien que quan hi
hagi una traducció al castellà o quan hi hagi una traducció a l'anglès
m'ho tornaré a mirar, però de moment no m'interessa. Va ser una
experiència una mica frustrant, clar. A cap de poc temps em vaig fer
traductora autònoma i continuo anant a la Fira de Frankfurt representant
aquesta editorial, ara des de fa uns anys, i he canviat una mica la cosa,
però la meva perspectiva també va canviar perquè vaig començar a fer de
traductora. Vaig anar pel món dient, ei, soc traductora català, i les
editorials em van dir, ah, molt bé, molt bé, doncs, molta sort, però no
ens interessa, i vaig començar a traduir del castellà i del portuguès, i
això va canviar molt, molt radicalment, i aquí suposo que en Carles
després ens explicarà més coses, quan es va donar a conèixer la
notícia que Catalunya, la cultura catalana seria... la convidada d'honor
de la Fira de Frankfurt a l'any 2007. Això, a partir del 2005, em van
trucar moltes editorials i em van dir «Ei, ets redactora de català? A
veure, tenim algun català aquí per traduir?» És un fenomen molt
curiós, això de la Fira de Frankfurt, que no sé si en altres països
també passa. Jo només tinc l'experiència a Alemanya. A Alemanya, per una
banda, genera molt d'interès, o sigui, tinc la sensació que totes les
sectorials, almenys les grans, volen posar almenys un títol del país
convidat en el seu catàleg. Hi ha molt d'interès de part del públic,
dels mitjans de comunicació, en aquests cinc dies que dura la fira. Hi ha
moltes lectures, hi ha actes públics, hi ha programes de televisió que es
dediquen al país convidat. Però no sempre passa més enllà d'aquests
cinc dies. El que és interessant pel país convidat, jo tinc la sensació
que moltes vegades aquests països convidats hi posen molt d'esforç i
donen molta importància per complir el seu paper. El que no se sap mai és
que si l'interès del públic alemany, i no estic parlant d'altres països
perquè crec que en altres països passa molt menys, va més enllà
d'aquests cinc dies de fira. Tinc la sensació que en el cas del català ha
sigut una història d'èxit. Perquè jo, és una experiència molt
personal, des d'aleshores com a traductora no paro. Jo estic traduint
constantment pel català, cosa que no em passava abans. I conec pocs, som
pocs, som quatre gats els traductors del català, però tots els que
conec... tenen més o menys la mateixa experiència. O sigui que ens ha
servit molt els traductors per projectar la nostra feina i això suposo que
vol dir que també es tradueix més del català, ara almenys a l'alemany,
que abans. El que va... La cosa més important per això, quan es va
conèixer aquesta notícia, quan es va començar a parlar de la cultura
catalana... convidada d'honor per la Fira Frankfurt la primera cosa que va
començar a Alemanya va ser una polèmica una polèmica molt àcida i molt
violenta que no vaig entendre que hi hagués tan malallet de part dels
alemanys sobre el tema de qui es considerava un autor català i qui no. Un
tema que a Espanya també es va discutir molt i tots els mitjans de
comunicació alemanys... En comptes de tenir curiositat i de dir a veure
qui són aquests autors catalans, van començar a apuntar-se a aquesta
discussió qui és un autor català i qui no ho és. Va arribar fins als
extrems que es va dir que s'havien exclòs o que s'exclourien. segons quins
autors de la fira aquí el meu punt de vista és molt està molt clar hi ha
gent que potser opina d'una altra manera però jo crec que L'idioma amb
què escriu un autor defineix a quina cultura pertany potser no l'autor,
sinó el llibre. O sigui, un llibre escrit en català fa part de la
literatura catalana. Un llibre escrit en espanyol, des del meu punt de
vista, per més que estigui situat a Barcelona, per més que l'autor visqui
a Barcelona, és que pertany a la cultura espanyola. Es va arribar a
preguntar, per exemple, a l'editorial Zurkamp, per la qual he traduït,
perquè no convidava un autor molt conegut com en Carlos Ruiz Zafón, sinó
a un autor aleshores molt desconegut que era en Jaume Cabré. Jo crec que
aquesta Fira de Frankfurt va ser la gran oportunitat de conèixer justament
aquests autors que no eren coneguts i que no eren coneguts perquè
normalment quan es porta triar entre un autor de llengua espanyola i una
llengua catalana el mercat, sempre clar, les editorials poden fer calés
això que dius tu i la literatura i el mercat editorial opten per l'autor
més conegut i que... diguem-ne per la via segura, en aquest cas jo crec
que això Frankfurt 2007 va ajudar molt a donar lloc i a donar una
oportunitat a uns autors que normalment sempre queden com una mica
arraconats. I en el cas d'en Jaume Cabré concretament, que també és una
experiència meva personal, va tenir molt èxit. A Alemanya ha venut més
de 300.000 exemplars, un autor totalment desconegut abans, un llibre escrit
en un idioma totalment desconegut abans. i que s'ha donat la gran
oportunitat, que potser és com una mica de discriminació positiva,
d'això se'n podria parlar, però jo crec que això s'ha de fer, s'han de
protegir, s'han de protegir aquests idiomes minoritaris i se'ls ha de
donar... L'oportunitat després que es defensin amb el mercat lliure és
una altra cosa. Un cop que hagin tingut aquesta oportunitat, sí que s'han
de defensar sols, però jo crec que si no se'ls dona aquesta oportunitat
mai no tindran la possibilitat d'obrir-se pas. I per mi això del 2007 va
ser la gran oportunitat, que tinc la sensació que realment ha donat fruit.
Això també... A veure, tinc uns quants números. És un èxit relatiu. O
sigui, el 2007, jo vaig buscar una mica per internet, a Alemanya es van
publicar aproximadament uns 100.000 llibres, títols nous, concretament
96.500 títols nous. D'aquests, menys d'un 7% eren traduccions. O sigui,
parlem aquí de xifres mínimes, uns 6.000 i escaig llibres van ser
traduccions i d'aquestes traduccions, un 67% són traduccions de l'anglès.
Aquí estem parlant de números molt petits. Entre els 10 idiomes més
traduïts a l'alemany, a la literatura, hi consta el castellà, l'espanyol,
el català. Òbviament no. No sé, tu tindràs números de quins autors
s'han traduït i quants s'han traduït. O sigui, estem parlant realment
d'una cosa molt petita, però una cosa que ha tingut èxit, com deia abans
en Jaume Cabré, s'ha convertit en un pèsser, pèsser total i absolut. Jo
crec que és gràcies a aquesta oportunitat que ha donat escoltar la veu
dels catalans, que normalment no s'escolta, que desapareixen una mica
perquè el castellà és molt més fort. molt més obvi i el català se'n
deixa a no veure jo crec que això una de les conseqüències és que a
Alemanya s'hagi conegut una mica més que el fet que hi hagi el català i
que el català existeix i que potser val la pena mirar-lo i que al sector
editorial els editors hagin perdut una mica la por. La por al català de
dir, ui, ui, ui, no, això escriure en català no m'interessa. Crec que ara
comencen a mirar-se una mica els llibres escrits en català com qualsevol
altre llibre. I això és part d'un procés de normalització que a mi em
sembla molt bé. Els teus llibres també s'han venut molt bé a Alemanya.
Crec que també han contribuït una mica, que les editoriales ara no... No
sé, agafin els llibres i se'ls mirin per les qualitats literàries i no
pel fet de ser català o no ser català. Això a mi em sembla molt bé. A
mi últimament m'han demanat molts informes a lectura, molts més que
abans, o sigui, les editorials s'interessen pel mercat català molt
clarament. L'últim llibre que he traduït al català és una novel·la
negra, una novel·la negra pura i dura, no és un clàssic ni és gran
literatura, però és una novel·la negra molt bona, que jo crec que abans
del 2007 ni tan sols l'hauria tingut en consideració. Ara se'l miren,
diuen, mira, és tan bona com podria ser una novel·la policíaca escrita
en anglès. I com que és bona, la agafem. I això al català ja no ens
espanta. Aquesta és la meva experiència, una experiència bàsicament
bona, però que m'ensenya també que... S'ha de donar aquesta oportunitat.
O sigui, dient el mercat ja ho arreglarà, deixem pas lliure al mercat, des
del meu punt de vista no funciona. Funciona quan has donat l'oportunitat,
la possibilitat a l'idioma petit a demostrar-te el que és capaç. I
després que està fent-s'hi sol, aquest primer pas crec que serà donar i
vaig trobar amb un autor que també he traduït a l'alemany, que m'agrada
molt, que també m'agrada molt fer-li molta publicitat, i puc fer-ho sense
vergonya perquè és mort, o sigui, no. És un periodista català que als
anys 20 va viure a Berlín i va escriure unes cròniques estupendes que
està a Berlín, entre altres coses una entrevista amb Adolf Hitler, a
l'altre lloc. 23, que és una cosa espantosa, un home molt europeu, que
sempre lamentava, que parlava perfectament alemany, de ser poc conegut i
que sempre deia, si jo fos americà ja m'haurien donat el premi Pulitzer. I
crec que té raó. i va anar-hi amb un altre gran escriptor català, en
Josep Pla, eren companys, eren amics, i en Josep Pla, d'aquesta època que
van passar a Berlín, va dir, ara és una citació, fèrem molts
interviews. I si el país hagués tingut sensibilitat europea, hauríem
agafat fama de conspiradistes. I és això que volia dir aquí, en aquell
lloc tan emblemàtic, que estic molt impressa de ser aquí, que potser el
que hauríem de tenir és fer cas al Josep Pla i tenir sensibilitat
europea. i conferir els autors catalans o dels idiomes minoritaris en
general el lugar que es mereixen, allò que es mereixen. Doncs és això.