Bona tarda a tothom. Comencem la primera sessió d'Ètica 2. I bé, avui
com a primera sessió farem una presentació i ja començarem pròpiament
amb el contingut. A veure, pel que fa a aquesta matèria, dir-vos primer de
tot com durem a terme tota l'estructura del curs. Per dir això necessitem
tenir ara una mica a mà el que seran els llibres de la matèria, els
manuals principals. Pel que fa a les notes de primer quadrimestre, això en
tot cas heu de revisar, perquè això és controlat des de Madrid. Això no
ho controlem des de les tutories. Heu de mirar el calendari de pujada de
notes, que hi ha una data màxima per publicar-les i si no us podeu deixar
directament al professor titular de la matèria. Com comentàvem. Pel que
fa a les tutories, doncs efectivament seran 10 sessions. Les farem sempre
els dimecres a aquesta hora, de 4 a 5. Pel que fa a com distribuirem les
sessions del curs, doncs important d'aquí tenir a mà el manual de la
matèria, l'aventura de la moralitat de Carlos Gómez i Javier Muguerza. I
si compteu a partir del que diu la tercera part, a partir del capítol 9,
fins a «Ètica pública, drets humans i cosmopolitismo», doncs ens surten
7 capítols i aquests 7 capítols seran les 7 primeres sessions de
«Lògica 2». Perdona, és que acabem «Lògica 2» ara fa un moment,
d'«Ètica 2». «Ètica 2», llavors, tindrà les 7 primeres sessions, que
són els 7 primers capítols. Us recomano que tingueu llegit cada capítol,
si més no. Abans de cada sessió, perquè pugueu aprofitar cada sessió,
penseu que no dedicarem a fer una mena de paràfrasi textual sobre cada
capítol, sinó que parlarem sobre el problema de cada capítol i
aprofundirem. I aquí, tant els que esteu presencialment com els que seguiu
des de casa, doncs és tarda que pugueu aprofundir al màxim les tutories.
Després, el que té a veure amb la classe 8 i 9, doncs tindrà a veure amb
comentari, unes sessions dedicades a dos dels capítols d'aquest llibre,
que és un altre llibre fonamental de la matèria, que l'heu d'aconseguir,
que són 12 textos fonamentals del segle XX, d'«Ètica», editat també
per Carlos Gómez, l'antic professor titular de la matèria. I bé,
d'aquí, doncs, els temes que dedicarem a aquestes sessions número 8 i 9
són «Satre» i «Wittgenstein». I bé, pel que fa ara a la darrera
sessió, la sessió número 10, doncs en principi serà una classe lliure,
lliure disposició, en funció de les demandes que hi pugui haver. Llavors,
podeu fer servir tant els correus electrònics, o sigui, podeu escriure'm
directament o bé podeu fer servir els fòruns per proposar què voleu que
dediquem o que aprofundim a la darrera sessió. Si no hi ha cap demanda,
doncs directament farem un repàs general. Bé, com a presentació general
us comento també com s'avalua aquesta matèria. Sí o sí hi ha un examen
i pel que fa a l'examen hi ha dues parts. Una primera part de l'examen són
dos temes i aquests dos temes seran entre els set que us he dit, és a dir,
del capítol 9 al capítol 15. Doncs cada capítol és un tema. Doncs bé,
dos d'aquests temes. S'haurà de fer l'examen i haureu de triar-ho. Us
haurà dos temes, m'ho invento, agafo, doncs què sé jo, us poso la
virtut, capítol 11 i capítol 14, ètica i utopia. Doncs molt bé, si us
trobeu aquests dos temes el que heu de fer és tirar-ne un. I després, la
segona part és un fragment d'un dels textos que tenim. Aquí, o de El
malestar en la cultura de Sigmund Freud. D'acord? Aquests haurien de ser
els altres dos llibres que complementen el que és el manual. D'acord?
Aquests tres llibres, llavors, mireu d'aconseguir-los, com sigui, en
biblioteca o es compreu, com sigui, que són els fonamentals de la
matèria. A part d'aquí, doncs, efectivament cada sessió anem parlant
d'autors i em podeu també preguntar, de la bibliografia i tot el que
considereu, d'acord? A veure, sobre el fragment, de quin text podria ser el
fragment? Doncs una, ja us ho he dit, podria ser del Malestar en la cultura
de Freud i si no, si no és aquest, doncs seria algun del que us comento
ara. Un moment, a part del text de C. de Freud, podria ser. D'acord?
Wittgenstein. Chakrab. Bloch, a més Bloch. Charles Taylor. Charles Taylor,
Wittgenstein, Chakrab, Bloch, Taylor, Habermas. Riquet i Muguerfa. D'acord?
Llavors, tenim dos temes de set possibles, que seran les set primeres
sessions que farem de la tutoria. Us caldrà dos, haureu de fer un. No us
recomano que intenteu memoritzar-vos cada capítol i aneu llegint, fem-ho a
esquemes i aprofitem les tutories per aprofundir el que calgui. I, clar,
també sí que no hi ha per triar, serà un fragment d'alguns autors.
D'acord. Si potser algú s'ha fixat que avui fa... No fa gaire. Us he
penjat en el fòrum de la tutoria les instruccions per fer l'APEC,
l'Aprovaluació Contínua. Com sabeu, l'APEC és voluntària, és totalment
voluntària. En cas de fer-la perfecta, suma, si segueix un seguit de
condicions. Ara no m'estendré gaire, ho teniu tot apuntat en el fòrum,
però dic coses que crec que he de dir sí o sí. A veure, sobre què pot
ser l'APEC? L'APEC serà un comentari crític, un comentari crític, que
serà o de Freud, Freud, bàsicament perquè el llibre de Freud és el més
gruixut, i ha de per si donar per dedicar-hi tot un treball, o de... El
text no ho donareu a vosaltres. No, el text està en el llibre. No, no,
sí, sí, pot dir aquest fragment. O us podem escollir... Pel comentari?
Sí. Vosaltres agafeu... Vosaltres agafeu el text, us ho llegiu, i ara us
dic quines condicions, quin format heu de seguir. Però bé, no sent res.
La resta m'escolteu? Si abans hem fet també una teutòria i no hi ha hagut
problemes, llavors no sé... Alguns... Val, doncs, tothom... A veure si és
recomanable... Però no, jo ara us dic les condicions, vosaltres valoreu.
Vosaltres valoreu. Aviam, es pot aconseguir un excel·lent la màxima nota
sense fer l'APEC. Això us ho he de dir. Ara, si a algú, pel que el tema
li interessa o perquè vol tenir algun plus de cara a l'examen, doncs
feu-lo. Llavors, com és que hi és? Vosaltres valoreu. Jo ara us acabo de
dir com. Importantíssim, ho teniu en el fòrum, sisplau. Les condicions
d'aquest representar-lo. Això és importantíssim. S'haurà d'ajustar
aquelles condicions. Si s'ajusta al que vosaltres feu, us ve de gust, us
interessa, voleu endavant. Si no, perquè no teniu temps, perquè no us
interessa el valor, no ho feu. Podeu igualment aconseguir l'examen. Aquí
sapigueu que teniu aquesta possibilitat. En cas de terça, doncs, es fa o
sobre Troi o sobre dos autors del tema. Bàsicament, perquè haureu de
llegir-vos el llibre de Troi sencer, és un comentari, tot i que sigui
sobre un problema concret o sobre un concepte o bé en contrast d'aquest
problema amb aquest concepte amb dos autors dels que hagueu triat. Sobre
això, insisteixo que no m'estaré ara gaire. Això ho teniu. Únicament
recordar-vos que és fonamental, és condició necessària per poder passar
el treball. Doncs, ha de quedar clar des del començament quin concepte o
problema de l'ètica tractareu. No es tracta de fer-me un comentari de text
escèptic o purament erudit o alguna cosa així. No, no. El comentari és
crític a partir d'algun problema de l'ètica. Si algú de vosaltres teniu
algun problema de l'ètica, el que sigui la llibertat, la norma, la
coacció, la llei, el que sigui, doncs molt bé. Qualsevol tema que us
s'interessi realment, jo ho recomano, ja que és un treball voluntari del
qual podeu treure fins a un punt més de cada d'exàmens que feu alguna
cosa que us interessa. I a partir d'aquí agafeu l'autor que pugui
acostar-se més o que us generi més curiositat. Més coses sobre això?
Doncs bé, importantíssim a partir d'aquí, doncs que el format
autonòmic, sí. Has dit que és una de les últimes sessions que es farà,
no?, que es tractarà en aquest segle. Exacte, no? Sí. I l'APEC. O sigui,
quin és el calendari de les últimes sessions i l'entrega de l'APEC?
L'entrega de l'APEC... Amb la línia que has dit hem de fer amb un autor
que ens interessi, si ens coneixeu... Però és que heu d'anar treballant
pel nostre compte. Vosaltres heu d'anar mirant, clar. De tota manera,
nosaltres aquí només fem vídeos d'Instagram, però també, com us he
posat també en el fòrum i com també diu en la pàgina oficial de
l'assignatura, tot i que diu l'any 2020, perquè sempre s'ha fet així,
teniu, doncs si avui és dia 19 de febrer fins al 19 de març, és la data
línia per informar-me si fareu o no fareu l'APEC. Tenim un mes per dir si
faré l'APEC o no. Un cop informeu que la feu, doncs teniu la data
d'entrega, que això la podeu veure vosaltres, podeu anar al vostre apartat
d'entrega de treballs i allà us poso les dates. Això ja ho compto de
Madrid, no ho compto jo de quan es tanquen. I en qualsevol cas, fins al dia
9 de març... Per avisar-me si la fareu o no. El llibre de les tutories. A
veure, hi ha tres llibres, tres llibres, estan a la pàgina web. És
l'aventura de la moralitat. L'aventura de la moralitat, tot està en la
pàgina web. 12 textos d'ètica del siglo XX. D'aquí hi ha 7 textos que us
heu de mirar. I el màster de la cultura de Simon Freud. Sobre el tema de
l'APEC. A part del que hi ha allà, que sisplau ho mireu i qualsevol dubte
m'ho comenteu. Format acadèmic, etc. Una extensió d'aproximadament unes
1.500 paraules, no més. Vull que us centreu en algun problema i que
aprofundiu. I bé, el que jo us deia. En cas que tingueu com a mínim un 5,
doncs allò puntua fins a partir de 0,5 en l'examen de la nota final. Si jo
tinc un 5, doncs sumada a 0,5. Si tinc un 10, doncs allò comptaria com un
punt de cara a l'examen. En qualsevol cas, penseu que si igualment teniu un
9,5 en l'examen i traieu un 10 a la tutoria, teniu un 10 igualment. No
rebassa en cap cas aquesta nota. Qualsevol detall, qualsevol observació
sisplau us ho mireu en el fòrum. Qualsevol dubte m'ho dieu aquí en la
propera tutoria. Teniu també allà el meu correu. Dit això, la part més
informativa relativa al que seria el funcionament del curs i el tipus
d'examen, doncs podríem començar ja pròpiament a parlar del que seria el
primer tema de contingut. Tres coses per la TEC. Un, informar abans del 19
de març. Dos, deixar clar quin és el problema que volem tractar. Sí. I
tres són les més interessants. Bueno, i que sigui d'algunes de les tres.
Sí. I hi ha més. Hi ha més. Us ho mireu amb calma. Importantíssim, per
exemple, haver-hi bibliografia. Bibliografia ha de ser de qualitat. Ho
podeu fer en català, en castellà, com vulgueu. Ser argumentatius i
crítics. Sisplau, no em feu una paràfrasi o un comentari de Freud era un
psiquiatre vienès... Això no. I tota la qüestió erudita, tot i que no
aporti a l'argumentació del tema que tracteu, això resta més que sumar.
aneu directament a la qüestió, aprofundiu-ho i allò ho teniu tot escrit.
Us mireu i parlarem el proper dia aquí o m'escriviu com vulgueu que quedi
clar. La qüestió formal és importantíssima. Penseu que teniu fins un
mes per pensar si ho feu o no, però fins a final de curs podeu lliurar-lo.
És a dir, que podeu tenir temps. 1.600 paraules, però que es vegi que
està treballat. Aprofundir en un tema, buscar bibliografia... I la meva
recomanació és que si és un tema que us interessi, és voluntari, no ho
feu per fer-lo. Fer-lo per fer pot ser a cap i a la fi una pèrdua de
temps. Ja que ho fem, ho fem bé. Penseu també que allò també us pot
servir de cara a l'examen. Imaginem que ho feu, doncs què sé jo, en un
xou bloc i Taylor. Us cau Taylor, doncs molt bé, és un autor que haureu
treballat directament. Llavors, us garantiu fer un comentari el dia de
l'examen. El dia de l'examen amb molta més profunditat, per exemple,
d'acord? I ens respondries si hi ha alguna cosa de com... No sé si és
possible. A veure. De com podríem, d'una manera ràpida sense aprofundir
en una especial elecció, saber quins són els punts principals de
pensament en un d'aquests dos. Com una escombrada així ràpida. Si ho faig
ara, llavors, ja ens carregueu. Carregueu una mica el que és l'aprovació
d'avui. Però, però, cada sessió jo us aniré fent referències de cada
tema. Perquè, per exemple, doncs tenim un tema dedicat a l'utopia. Si us
cau l'utopia, això serà en els blocs sí o sí, d'acord? Parlarem sobre
qüestions, doncs què sé jo, deontològiques, doncs molt bé, això.
Habermas, per exemple. Cosa de aquest tipus. Jo això sí que ho aniré
comentant cas per cas, d'acord? Però com dic, jo us explicaré...
D'aquesta i s'altre, dos primers. Si resulta que algú de vosaltres, vostè
mateix, vostè, qui sigui, podries dedicar la darrera sessió a parlar de
Muerza. Que Muerza, per cert, és també el capítol, l'últim capítol,
que serà totalment Muerza. Però jo què sé, doncs... és que tots hi
són, tots hi són. Però Charles Taylor, va. Ens interessaria una
clàssica de Charles Taylor. Diquem una obra de Charles Taylor. És a dir,
que el darrer dia, que ja haureu llegit els llibres, els textos, això ho
fem al final. Si no, jo mateix començo a parlar, a explicar. I si algú,
bé sigui des de casa seva o vosaltres, doncs teniu preguntes, doncs ja les
ajustem. Anem a parlar sobre el primer tema. Llavors, que serà el tema 15.
Racionalitat, fonamentació i aplicació de l'ètica. Per cert, un petit
parèntesi que també us pot interessar. Us podeu descarregar exàmens
d'anys anteriors. Suposo que això ho sabeu, domineu. Aneu a la web i a
l'aunet 41. I aquí amb els vostres credencials com a estudiants ja
accediu, busqueu el grau, busqueu l'assignatura i allà ja trobareu. Bé,
coses que hem de saber de l'ètica. Primeres coses, doncs bé, anem a
parlar una mica què és això de l'ètica. I una cosa important per
entendre aquí aquest primer capítol. Quina relació hi ha entre ètica i
moral. A veure, si nosaltres agaféssim el diccionari o si algú de
vosaltres, doncs no sé, és filòleg clàssic, doncs molt bé, nosaltres
podem veure que ètica ve d'ethos, moral ve de molts moris. I vist així,
vist així. Doncs no hi ha molta diferència entre les dues. Seria més o
menys com dir, doncs, odontòleg i dentista. És a dir, estem parlant del
mateix, però estem parlant en grec o estem parlant en llatí. És el
mateix. Ethos vindria a ser una cosa així com el caràcter, vindria a ser
com el costum, que és una cosa d'allargar l'altra. Si veiem el caràcter
que té algú, el veiem a partir d'allò que fa. I per veure una
constància d'allò que fa, doncs sí. Estem detectant un costum, un
caràcter. Passa el mateix amb molts moris. Podem dir quina moral que té
aquesta persona, quin caràcter que té o quins costums que té. Llavors
des del punt de vista estrictament etimològic o lingüístic són
sinònims. Ara bé, quan nosaltres enfoquem el problema no des del punt de
vista estrictament lingüístic o si voleu no anem a la paraula sinó que
anem al concepte, i això que amb els filòsofs ens interessa, treballem en
conceptes concretament els controvertits, com aquest que és un objecte de
l'ètica. Aquí veiem que pot haver-hi distinció. Efectivament, podem
trobar alguns autors, sobretot els de tipus més que basen en ètiques
materials o ètiques teològiques, que avui parlem una mica d'això, com la
tradició aristotèlica, etc., que ens diuen que ètica i moral cap a aquí
és el mateix. No passa el mateix amb plantejaments de tipus més
deontològic, com això que dèiem, com per exemple Habermas. Doncs que
entre ètica i moral hi ha una gran distinció. En qualsevol cas hem de
veure que si ens regim únicament amb la qüestió lingüística i
etimològica estem davant del mateix. Si no, doncs molt bé, hem d'anar
justament d'això que seria pròpiament exclusiu de la nostra matèria. Una
pregunta. Sí, endavant. Sí, en el manual, tant diguéssim la part de R1
com el petit resum que hi ha en aquest capítol, el primer tirador, es
parla que quan es tradueix del llatí, en aquell moment el concepte de
moral ja recau més sobre les accions individuals de la persona versus, és
el que he entès, versus el caràcter més general diguéssim de... Exacte,
és el caràcter que té a veure amb l'acció. El que passa és que això,
clar, si volem entrar més en detall passa el mateix que etikós. Etikós
com a adjectiu, no ethos, etikós ja es troba directament en l'ètica
aristotèlica. I quan ella parla d'etikós, doncs ja no és únicament del
Mos Moris que deia això del Muguerza, és que el mateix, en Aristòtil
mateix, l'acció com a tal que fem ja no és únicament purament
descriptiva. Com per exemple, jo som un antropòleg que descriu com es
comporten els ateneços, el ethos. L'ethos de la gent d'Atenes o l'ethos
dels romans o els ethos dels catalans. No, no, l'etikós, quan ja parlem de
l'acció ètica, és com cada una de nosaltres actua. El que passa és que
aquesta acció es dona en un context de convivència. Això fa que
efectivament hi ha una relació, però clar, podem nosaltres fer una
distinció, però aquí estaríem fent més que filosofia probablement
història de la filosofia. Que això també ho comentarem per exemple,
això si us interessa aquest tema, molt marcant, no us val. Hi ha un llibre
molt maco que es diu La fragilitat del bien. On ella com a filòsofa
estudia també com els conceptes de la moral antiga, doncs efectivament
deixen de ser una cosa purament erudita o antropològica i efectivament és
una cosa que ens permet entendre'ns a nosaltres. D'això també el llibre
d'Ernard Williams. Ernard Williams. Un llibre de començament dels 90. Dues
formes de moralitat o alguna cosa així, no me'n recordo exactament com es
diu. On justament també fa un àlisi etimològic, lingüístic sobre els
conceptes grecs i efectivament per veure que ja hi ha alguna cosa que
denota com ja hi ha una consciència. En qualsevol cas, anirem amb això.
Tres nivells, tres preguntes. Fins i tot tres disciplines. Anem a veure una
cosa que hem de fer, hem de tenir clar quan nosaltres parlem d'ètica. Anem
a parlar de la moral o si voleu una ètica viva, la que tenim tots
nosaltres, per exemple, en el nostre dia a dia. Per exemple, jo quan veig
algú, sense pensar-m'ho molt, sé quines coses puc fer i no fer amb
aquesta persona. Algú em pot dir, home clar, però és que si visquessin
en una altra cultura, en una altra època, veuria ser la gent d'una altra
manera. La gent per com va vestida, pel seu color de pell, per la manera de
parlar... Tens unes intuïcions morals com les altres. Això li podem dir
la moral. Tots tenim una moral. Fins i tot una moral a nivell,
efectivament, d'època, de context, els catalans o els europeus o el que
sigui, teniu com una manera de parlar. Després, també saps que a part de
la moral pròpiament, nosaltres podem fer naturalment filosofia moral o si
voleu ja, si us reposeu en malúscula, l'ètica estricta. L'ètica que fem
aquí és aquesta. Nosaltres no farem això. Com a filòsofs hem d'entendre
quan parlem de moral, així com per exemple aquests detalls més
filològics, com apareix el concepte, què significa... Perfecte, això com
a filòsof ho necessitem. Però també hem de saber que si sabem aquestes
coses és perquè hi ha un filòleg que ens ha indicat. Llavors, que el
filòsof sigui filòleg no sap aquestes coses o ha hagut de llegir algun
filòleg. De la mateixa manera, un podria ser filòsof i potser no té en
compte o no sap quina era la moral que hi havia en aquest mateix lloc fa
tres segles. Puc imaginar-me que era diferent o potser no, o més o
menys... Bé, ve l'historiador o qui sigui, l'expert i diu no, és que
abans quan algú veia algú que estava assegut i altres en peus, doncs
això era que se'n va a l'educació, era motiu no sé què... Això
d'entrada no és l'objecte directe de l'ètica. Què passa amb la moral en
aquest nivell? Això és una qüestió empírica. És una qüestió
empírica. Quan jo parlo, per exemple, de les coses que fan els catalans o
els veneçolans o els japonesos o el que sigui, clar que tenen una moral,
tenen uns valors i tenen una manera d'actuar, una manera de ser, molt bé.
I què passa? Doncs que això, doncs l'antropòleg, el sociòleg, el
psicòleg social, qui sigui, doncs ho investiga. En aquest nivell, quan
estudiem la moral empíricament, això no és filosofia. És una ciència
social, ciències morals, etc. Què passa? Potser hi ha molta utilitat per
a nosaltres, naturalment, però hem de ser conscients que quan estem fent
filosofia no ens movem en aquest nivell. Hi ha una primera raó, una
primera raó que en part ja s'ha comentat fa un moment. És que quan
nosaltres fem un estudi empíric sobre alguna cosa, ens movem, aquest és
l'àmbit de la moral, en l'àmbit dels anunciats. Exemple, doncs jo podria
fer un estudi empíric i dir els catalans es saluden quan es veuen i si no
ho fan, doncs ho consideren com una cosa que va contra els seus valors,
perquè està ben vist, saluda'ls. Molt bé, això serà el que ens diu
això. Què passa? Doncs que això o és verdader o és fals. Un anunciat
és verdader o fals. Si jo dic als catalans els encanta veure patir a la
gent, això serà verdader o fals. Ara bé, d'aquí no sé si hagués, des
del punt de vista de la filosofia moral, que el fer patir a la gent sigui
bo o dolent. Estem dient que és verdader o fals que als catalans li agrada
fer patir a la gent, però aquí ens movem en un àmbit que no és
empíric, sinó que és conceptual. Aquest és l'àmbit que ens interessa a
nosaltres, l'àmbit pròpiament de l'ètica, de l'ètica estricta i no
directament dels valors. De valors hi ha d'altres tipus i si nosaltres els
coneixem, doncs molt bé, jo suposo que com més coneixíem, millor. Però
qui estudia el mal pròpiament és un estudiant empíric i això ho fan les
ciències socials. Nosaltres com a filòsofs el que ens interessa no és el
que és verdader o fals pel que fa a la moral, sinó allò, podem dir, que
és bo o dolent, el que és just o injust. A ser, fixeu-vos que dic just,
no dic legal, perquè el que és legal o il·legal també és empíric. I
ve el jurista i em diu això aquí és il·legal. Bé, potser és il·legal
però és just. Per què? Aquí estem fent el jurisme. Millor o pitjor,
però ja no estic en un àmbit empíric. De la mateixa manera, algú em pot
dir tu ets un mal català perquè, bé, no ho sé, potser estic trencant
alguna cosa o el que sigui, però considero que s'ha de fer això. Ja és
un àmbit reflexiu. Què més? Podeu posar l'acció correcta o incorrecta,
li podeu dir com vulgueu. Però aquí ja ens trobem en un àmbit que és
normatiu. És un àmbit empíric. Sí, sí, clar que sí. I com veurem al
llarg del curs veurem que hi ha filòsofs que diuen com per exemple si aneu
al tema de la virtut alguns filòsofs, aristotèlics sobretot, comenten que
en la mesura en què ens allunyem dels nostres codis morals és impossible
fer ètica. Ara bé, si mirem per exemple una ètica de tipus il·lustrada
el Vaticà ens dirà no, no és que l'ètica consisteix precisament en
allunyar-se dels valors heredats. Efectivament aquí i en aquest moment
d'aquí. I fins i tot vostè que fent aquesta pregunta sigui retòrica o
no, vostè ja està fent filosofia. Vostè no està negant que hi hagi una
bola empírica. Però com a filòsof ens podem preguntar però realment pot
haver-hi ètica si ens adonem d'això? En història el que diria? No.
Perquè sou, és associats, viuen en comunitat. Si no serveix la comunitat
no ens serveix ningú. Ni el filòsof. Ara bé, un plantejament més
il·lustrat com el de Kant dirà que si volem salvar la comunitat estem
abocats a la guerra tots contra tots o al relativisme. I el filòsof no pot
ser relativista perquè ha de buscar el coneixement, busca el que és just,
busca el que és la veritat. Si ja diem que el criteri d'acció ha de ser
la mateixa comunitat i dues comunitats tenen un parell diferent sobre una
mateixa qüestió, vostè com a filòsof ha de resoldre aquesta qüestió.
Aquesta és la qüestió que ens interessa a nosaltres. Si la filosofia no
és una ciència social, si hem de deixar fer el sociòlegs i l'antropòleg
molt bé i diguem-ne aquí ells a nosaltres, també entre nosaltres ens
podem dir, però vols dir que realment podem fer filosofia moral sense
partir d'una moral? Això ja és un govern filosòfic i això ho veurem.
Sobretot això. Per anar tirant, si mireu per exemple qüestions com
capítol 10, per exemple, capítol 11, doncs sobretot aquests veurem que
està molt candid d'aquesta qüestió. De la mateixa manera que l'últim
capítol, el 15, el de Moherfa precisament. Clar, què passa amb el
cosmopolitisme? El cosmopolitisme té alguna cosa a veure amb l'ètica? Per
tant, el cosmopolitisme té un lligam directament amb el dret. Hem
d'aconseguir, hem d'aconseguir una ordre cosmopolita que bàsicament és
jurídic. Per què? Doncs per evitar les injustícies i els abusos
polítics. Ara bé, la qüestió aquí és com podem nosaltres du a tema
una ordre cosmopolita si no hi ha acord entre les parts. Únicament la mera
raó o la pura raó es pot aconseguir ara, és arribar a un acord universal
que faci possible, com diria Kant, els drets humans. O com diria MacIntyre
i alguns autors aristotèlics, doncs el desig de drets humans com a tal té
com una mena de pulsió perversa perquè al cap i a la fi tot dret se
l'exerceix en comunitat i aspirar a un dret cosmopolita significaria que el
més fort acaba buscant el més feble. Penseu el món que està passant
tant mateix. Però això és un tema que anirem sortint. Una altra cosa
important, hi ha un altre nivell. Estem davant de la qüestió de la
metaètica. La metaètica. I aquesta també ens interessa a nosaltres
perquè és filosofia i concretament té a veure amb la qüestió del
fonament de l'ètica. Ara per entendre-la jo us deia tres nivells, tres
preguntes, tres disciplines. Com a filòsofs entenen aquestes dues. Quan
ens mouem aquí estem parlant de la pregunta de què fa la gent? Què fa la
gent? Com es comporta la gent? Quins són els valors de la gent? I és una
pregunta empírica. Que podem mirar i ens podem portar les mans al cap i
dir però com és que la gent permet això? Al moment, ara és empírica.
Aquesta, la pregunta, el què he de fer? Què he de fer? Què és just?
Què és correcte? Més enllà de que jo nascut a una época o a una altra,
què és realment el que s'hauria de fer? I la metaètica, com és que hi
ha coses que són bones? Què fa que alguna cosa sigui bona? O sigui, no
davant d'un dilema A o B què faig? Sinó el com és possible que hi hagi
alguna cosa bona. Llavors, davant d'aquesta qüestió metaètica podem
trobar postures com per exemple la de l'intuicionisme de Moore, que Moore
també ho teniu al temari i tornarà a sortir en Wittgenstein, que ens diu
que més enllà de les intuïcions purament psicològiques de cadascú, és
a dir, a mi m'agrada això i m'agrada allò altre i m'agrada no sé què,
cadascú té la seva psicologia, d'acord? Però més enllà d'això, en el
fons tots sabem el que està bé i el que està malalt. Això és la
postura intuicionista. Com ho argumenta això el senyor Moore? Doncs ell
apel·la a un concepte que haureu sentit. Haureu sentit moltes vegades fora
del discurs filosòfic, que és que ha sentit com. Hi ha una mena de sentit
com. Cadascú té els seus sentits i a mi m'agrada això i m'agrada
l'altre, però quan jo dic que alguna cosa m'agrada i l'altre diu m'agrada
encara que siguin coses diferents, el que estem intuint d'allò que és
agradable és el mateix, encara que l'objecte empíric sigui diferent. No
és el mateix, quan jo dic que una cosa és bona, bona pot tenir un
referent material tan diferent com, jo què sé, com donar aigua a algú o
ajudar-li a travessar el càrrec. Empíricament són coses molt diferents,
però quan jo dic que allò està bé, el que significa que està bé és
el mateix. Un exemple que posa Moore. No cal saber física per saber què
és el color groc. El físic li deia no, però el groc realment és la
llum, no sé quines ones i no sé què. Gràcies. I després em dirà el
metge, no, però és que tu tens un rato sensorial que et fa captar aquesta
energia d'aquesta manera. Bé, ni ho sabia, però jo crec que és el groc.
Sé que és el groc. I algú em dirà, però el groc dels aneguets aquest
de la banyera o el groc que té el formatge? Sí, sí, el groc és el groc.
Apliqueu aquest mateix esquema a l'ambient de la cura. Sí, és cert, jo
sé que aquí fem unes coses i una altra, però el que està bé està bé,
qüestió d'intuïtivisme. Després hi ha una altra postura, que justament
ja que Moore volia criticar, que és el naturalisme. Jo per què sé que
aquesta vida està malament? Doncs bé, algú ens pot dir, doncs mira,
nano, és que som productes d'una selecció natural. Hi ha una història
evolutiva al darrere i d'alguna manera estem condicionats filogenèticament
per adaptar que anar per allà per la vida matant-te la gent està
malament. Perquè si això estigués bé s'hauria fet i ens hagués més
tenit pel camí. Llavors per això no ho estaria fent. Hi ha alguna raó
evolutiva de fons que si pares a pensar veuràs que està bé i que està
malament. Això són uns exemples. Hi ha una altra raó evolutiva de fons.
És a dir, que en el fons tots en condicions adients podem saber que està
bé i que està malament. Un autor molt de moda, potser us sonarà perquè
surt per tot arreu i a més parla 30.000 idiomes, també parla castellà,
doncs és Marcos Gabriel, si us sona. Marcos Gabriel que diu que hi ha fets
morals. O sigui qualsevol persona amb independència social o cultural pot
acabar reconeixent que està bé i que està malament. Això, Marcos
Gabriel. I ara després també fa poc, aquest any passat, no sé si era a
PAI2 o alguna editoria de Simogram va publicar un llibre d'un filòsof
europeu també, Sauer crec que es diu, que parla sobre com les nostres
intuïcions morals s'han aconseguit per selecció natural. Els dos estan
totalment oposats. D'altre dia diu que el naturalisme res, no es pot dir
res de què és l'ètica. La ètica és una cosa que s'ha de viure en
primera persona, etc. Però bueno, això són autors d'àrab que els podeu
trobar aquí a la central o a la Casa del Llibre i us serveix per
complementar aquestes postures. Ara, què passa si considerem que això, el
fonament de l'ètica està més enllà de les intuïcions o de la natura?
Doncs això, per exemple, ja ens col·loca en qüestions en què ja
entrarien, per exemple, un Wittgenstein, un Sartre, que bàsicament ens
comenta el següent. Wittgenstein ens diria que si poguéssim tenir tota la
informació verdadera al davant, encara no sabríem què és el que hem de
fer. Perquè el que sigui bo o dolent és una cosa que transcendeix el que
són els fets. Ja entraríem en el seu moment. O Sartre, què ens comenta?
Sartre ens comenta doncs que l'acció bona o dolenta té a veure
precisament amb això, amb l'acció de llibertat en funció d'un horitzó
que jo faig en nom de la humanitat. Però partint de la idea que la
humanitat no existeix, sinó que jo m'he de fer càrrec de com hauria de
ser la humanitat. Quan arribem aquí, entenem en detall perquè això pot
semblar, i això m'ho he trobat moltes vegades en uns exàmens o en peixos
i a més, barrejant-lo amb Kant. Però no, veureu que hi ha una diferència
important. Sobre això. Comento ara coses importants. Que anem aprofundint,
però que és molt important d'entendre quan nosaltres parlem d'ètica. I
ara parlo d'ètica en el segon nivell. La qüestió que té a veure amb
què fa que una acció sigui èticament acceptable. Algú em diu, bueno,
depèn perquè si vas a l'època... És igual. Estem parlant en termes
lògics. Què fa que una acció sigui èticament acceptable, sigui on
sigui? Si vostè em diu una cosa o vostè una altra, vostè està basant-se
en un fet històric i vostè això ho està inventant, és igual. Sempre
que nosaltres raonem, el nostre plantejament és teleològic o
deontològic. I això és així. Una persona pot parlar molt bé o parlar
molt malament. Com deia aquell, estarà parlant o en prosa o en vers. Podem
parlar millor o pitjor. Però sempre que parlem ho fem en prosa o en vers.
No ens passa el mateix. Sempre que volem justificar una acció en termes
morals, estem raonant o estem discurrint en termes teleològics o
deontològics. Llavors, si us plantejo una cosa molt bàsica, jo podria
dir... Ostres, tu... No sé què fer. Tinc un dilema. Ah, ok. Resulta que
tinc una notícia i el meu amic m'està preguntant per això. I clar, jo
sé que si li dic, si em pregunta si ho sé, sé que li faré molt de mal.
Perquè és una notícia que li farà molt de mal. D'acord? Llavors mira,
si m'ho pregunta, doncs clar, podria mentir-li. I així ja està. Li faig
una mentida i no li faig mal. Jo podria dir, què faig llavors? Li faig una
mentida piadosa per no fer-li mal o li dic la veritat sabent que així tot
li faig mal? És un dilema que ens pot passar a nosaltres i ens haurà
passat més d'una vegada. Doncs sé una cosa, la dic o no la dic. És un
dilema. I que aquí que vingui l'antropòleg o el psicòleg... Doncs la
gent normalment fa això o fa allò altre. Encara que jo tingui aquesta
informació al davant, no m'està resolent què he de fer. Què passa?
Doncs que jo acabaré fent A o B. Potser li dic una mentida o potser l'hi
dic, encara que no faci mal. Llavors, si faig A o B estic prenent una
decisió teleològica o deontològica. I si això coincideix o no amb el
que fa la gent, doncs que el científic social ho constati i que ho
computi. Però com us deia, estem ara en nivell 2. Si jo penso que el que
fa que una acció és èticament negativa... Són les conseqüències. La
meva postura és teleològica. Si jo penso que hi ha coses que estan bé o
malament... A mi, a més de les conseqüències, el meu plantejament és
deontològic. Si jo us dic per exemple... I aquí heu de pensar coses
extremes. Si jo penso... Matar innocents està bé? Us pregunto. I pel cap
us passa un depèn? Està bé. Encara que us provoqui fàstic. Que seria el
primer nivell. Que el psicòleg em digui per què em provoca fàstic pensar
això. Bé, puc provocar fàstic però puc arribar a justificar-ho. Si ho
estic justificant... No estic dient que m'agradi que m'atina la gent. Jo
puc pensar psicòlicament que és horrorós. Però si ho justifico
moralment... Deu ser perquè penso que d'aquesta manera es pot aconseguir
un mal menor o el que sigui. Ara bé... No podries dir un depèn? En el
sentit que no saps si plantejar el tema des de la perspectiva teològica o
ideològica. No, perquè si és ontològica és sí o no. El que vull dir
és que... O sigui, des del punt de vista acadèmic em queda clara la
conversa. Però des del punt de vista real de l'experiència... Ostres,
moltes vegades és com que es barregen aquestes dues postures. Clar, i en
certs moments doncs... Ah no, clar, perquè l'ésser humà es contradiu.
Però nosaltres estem parlant ara de què fa que una acció sigui
èticament acceptable. És a dir, com puc justificar una acció? Què
passa? Els humans de vegades ni justifiquen les seves accions. El que estem
dient ara és com es pot justificar una acció. I sempre que la
justifiquem, la justifiquem en termes teològics. És a dir, el que fa que
l'acció és ètica és el seu telos. El telos, que en grec significa el
fi. Mira, és ètica tal cosa, però he aconseguit tal. Llavors està bé.
No vol dir que m'agradi, però he aconseguit tal. Ara, algú que digui...
No, hi ha coses que estan bé i coses que estan malament. I no importa el
que aconsegueixi coses que estan bé. Doncs aquí és una qüestió que té
a veure amb aquesta qüestió del... Bé, d'aquí ve, per exemple, d'un
tot. La teologia, el deontos, que és el principi i les normes. Si diem que
matar està malament, matar està malament. No, però és que si matem
aquesta persona, és una persona horrorosa, és una persona malíssima, i
si a més el matem és un castig exemplar d'aquella... La justificació.
Llavors això és teològic. Doncs si jo penso que això és teològic en
algun cas, jo tinc una ètica teològica. Encara que siguin mínims. Ara,
si jo penso que mentir, matar o el que sigui està sempre malament, una
altra cosa és si jo, en el meu dia a dia, jo soc un mentider. Però aquí
tornem un altre cop a la ment de la psicologia. Potser jo dic, no, no, és
que jo soc una persona feble o soc una persona que té por i no s'atreveix
a fer-ho, però la pregunta és què s'ha de fer? Mira, tu no saps
explicar. De la mateixa manera, potser, doncs, què sé jo, resulta que
m'han dit tu podries composar una òpera tal i qual, te la composo, aquí
la tens, ah, que bé, anem a tocar-la. Un doctor psicològic, aquest
senyor, sap fer unes coses, però no les executa. Doncs ja està, és una
qüestió del psicòleg o de qui sigui. El músic el que li interessa aquí
és, ostres, aquesta obra és una obra mestra. El filòsof que li
interessa, doncs molt bé, davant d'un dilema, com justifiquen l'acció del
central? El que hem sentit és que hi ha dues maneres generals. Què passa?
Aquí, què trobem? Bé, doncs com aquí trobem no qualsevol, eh? Aquí
tenim, per exemple, algú com Aristòtil. Com Aristòtil. Aquí, ho és
tampoc un qualsevol. Té encant, per exemple. Aquí, qui més podem afegir?
L'utilitarisme. Un Denzel, un Mill, un Peter Singer. D'acord? Ara bé,
aquestes qüestions també comporten el següent. Per Aristòtil, el que
ens ha de moure davant del dilema és sempre la qüestió de la comunitat.
És a dir, actuar bé significa actuar bé per la comunitat. Per això
l'acció justa, ètica, bona, és sempre en virtut del bé comú, que és
un bé comunitari. L'important és salvar la comunitat. L'important és
salvar la convivència. No pensar en què seria bo, imagina que ningú et
veu, imagina que... No, no. Quan jo actuo èticament, estic, encara que no
vulgui, compromès amb la gent del meu entorn. I quan jo actuo, la meva
acció o serà o no serà exemplar. O, com la diem aquí, següent
capítol, l'acció o és virtuosa o no ho és. Tinc el valor dur a terme?
Sabent que hi haurà gent que li agrada o no li agrada, però el que a mi
m'importa és salvar la comunitat. Vivir, no, en això que viv, crec que
és... No, bé, d'aquí és força. Ell parla d'hàritat. És tenir el
valor, la força de dur a terme una acció. Per exemple, he de mentir o no
mentir al meu company? Doncs, ostres, endavant. Ho faig i la meva acció
és èticament desestable si és virtuosa. No el fet en si mateix del
mentir o no mentir. Ara, Can, Can no pensa en temes de comunitat. Què
dirà Can? Que en diferencia entre ètiques materials i ètiques formals.
Les ètiques materials tenen a veure amb aquest àmbit sociològic,
empíric on estem. En canvi, ell diu que l'ètica sí o sí ha de ser una
ètica formal. En cap cas s'ha de regir per una qüestió que sigui
purament empírica. Ara, per Aristòtil, és a dir, nosaltres ens devem a
la comunitat i la comunitat és empírica. Llavors, la meva feina com a
acció ètica és salvar la comunitat. La meva acció, realment, és ètica
si estic contribuint al comú, per això és el bé comú. Ara bé, Can no
parla en temes de comunitat, parla en temes de humanitat. Per això Can no
és el filòsof de la virtut, com per exemple Aristòtil, és un filòsof
dels drets humans. I el que està bé, està bé, el que està malament,
malament. Què vol dir? Que discriminaràs una persona per una altra, no?
No, però és que pots aconseguir... No, no, no. Un exemple de deontologia
són els drets humans. I si diem que matar està malament o que tota
persona mereix una atenció sanitària, doncs sempre s'ha de fer així.
Ara, venim a viure, avançant. Utilitarisme, què ens dirà? Doncs que ni
comunitat ni humanitat. El que hem de fer... Aquí ens faltaria com
s'arriba al deure. Perquè hem d'actuar per deure. Que hem d'intervistar el
que s'ha de fer. Què diria, per això no ho he d'intervistar? Doncs ni
comunitat ni humanitat. El que hem de contribuir és el benestar. El
benestar. I quan parlem de benestar, què estem dient? Doncs que el
benestar, mireu, és un telos, no va tant de la virtut ni del deure. Té a
veure amb el càlcul. Què vols dir? No ben bé. Mira, vols una distinció?
Aristòtic defensa una teologia qualitativa. El que importa és salvar la
comunitat. El bé comú. En canvi, l'utilitarisme és una teologia
quantitativa. Prova el mateix exemple. Doncs dic aquesta mentida al meu
amic per no fer-li mal. A veure què diria. Doncs mira, tant si el
menteixes com si no. Imagina't que diríem la que vulgueu. Clar, realment
el teu acte és exemplar. És admirable. Es pot interpretar que ha estat un
acte valuós en si mateix? Si la comunitat valora que sí, tu t'has trobat
davant d'aquest dilema, que tu no volies fer-ho perquè no t'agrada ni
dir-li una cosa que li fa mal, doncs tampoc el vols mentir. Has tirat
endavant, ho has fet. Com veus això de la comunitat? Ets una persona
realment de fia? Ets un bon conciutadà? És clar la paraula. Ets un bon
conciutadà? Hi ha al darrere una intenció cívica? Ets admirable? Sí,
sí. Doncs aquesta pos... No, no, l'utilitarisme és teleològic.
Teleològic. Ara explico, ara explico. Fins i tot és una qüestió
qualitativa el que diria aquesta teologia. És si és admirable o no. I si
és admirable o no, ostres, potser aquella acció es fa en un altre
context, en una altra època, no sé què, i diuen que allò no es fa. Què
deia Aristòtil? Problema teu, que etimològicament, com ho deia
Aristòtil, ets un idiotès, ets un idiota. O sigui, estàs ficat en tu
mateix. No ets conscient de la immersió social del que significa ser
ètic. És clar que ets immoral. Desperta i actua socialment. Kant què
diria? No, no, escolta, a veure, si mentir està malament, mentir està
malament. I precisament Kant és un crític de la teleologia perquè ell
apel·la que no podem saber mai quina és la conseqüència de la nostra
acció. És més, si jo faig alguna cosa i la gent es tira per terra de com
has pogut fer això, jo què sabia que hauria d'actuar així? El que passa
és que jo actuo precisament sentint en compte la conseqüència perquè no
la puc preveure. Ara sí que puc actuar conforme a una regla
universalitzable. Això també l'hi dic a les institucions. Tu anem
avançant i també amb el comentari que es feia aquí fa un moment. Mentre
em diria que ets A o tens B. Què has de fer? Calcula de quina manera pots
contribuir al benestar del major nombre. És a dir, si li dius una cosa i
li fa mal o li dius una mentida per no fer-li, calcula com realment la gent
està realment més satisfeta, més feliç. El que t'importa és això, és
contribuir al benestar de la gent. Ara clar, us plantejaré ara, doncs,
clar, un dia. No l'acabem... A veure, la normalitat. En tot cas tenim una
normalitat psicològica o sociològica. Això és una qüestió empírica.
Si això és normal o no, segurament podrem trobar alguna antropòloga o
algun historiador que ens diria que potser en alguna societat el més
normal és tenir ètiques teològiques o ètiques deontològiques. Però
això són coses empíriques. Vosaltres el que heu de pensar és, primer,
saber diferenciar les dues per saber reconèixer-les i després, doncs,
saber-les aplicar d'acord amb el criteri que tinguem. Si per cas, doncs,
imaginem que tenim una persona que està endollada a una màquina i ens
diuen, per exemple, que hi ha el 90% de probabilitats que no desperti mai.
90% de probabilitats de que si desendollem morirà. I tenim una altra
persona que ens diuen que hi ha un 90% de probabilitats de que mori si no
és endollada i un 90% de probabilitats de que mori se salvi si és
endollada aquesta màquina. Un dilema. A o B? Què fem? Un cantià ho
tindria clar. He d'actuar d'acord al principi. No puc desendollar una
persona sabent que morirà si actua d'aquesta manera. No, no. Aquesta
persona té uns drets humans. L'ideal que seria que tothom tingui aquesta
màquina per poder salvar-se. I li estic negant la dignitat. L'estic
instrumentalitzant i l'estic deixant morir. I confiant potser en la sort
perquè pugui fer un calcul. Hi ha un 10% de probabilitats potser el podem
salvar. Un cantià que diria potser la persona cantiana està allà i no
sap el que fa. Els nervis, qüestions psicològiques... En si té, com es
pot justificar una acció? L'utilitarista, aquí la tecla Calcuns doncs
resulta que hi ha probabilitats de salvar una persona molt alta. En canvi,
si desendollo molt probablement aquesta persona se salva. I encara potser
queda alguna probabilitat encara que sigui baixa, que l'altre se salvi.
Ara, si no fas festa aquesta persona està endollada doncs potser aquesta
no torna a la vida i a sobre aquesta es mor. Què faig? Un càlcul
d'utilitat. Una altra pregunta. Des del punt de vista de la dignitat humana
que és una postura diguéssim d'una ètica formal podríem estar en una
perspectiva d'una ètica formal però per exemple definir la noció de
dignitat humana amb coneixement empíric? De fet, clar, en el cas de Kant
podríem dir que cauen. Què és que fa que alguna cosa sigui digna? I què
és digne? Allò que ha de ser tractat com un fi i no com un mitjà. I què
ha de ser tractat com un fi i no com un mitjà? Tot allò que tingui una
entitat racional o potencialment que pugui ser racional. Llavors,
fixeu-vos. Un cantidad per exemple podria estar en contra de l'avortament.
Suposem que estem davant d'un individu que potencialment és racional. I
alhora també podria dir que un nen de 7 anys doncs potser no és racional
però això no implica que no hagi de ser tractat moralment. Per què?
Perquè suposem que aquest individu s'acabarà sent racional i nosaltres
hem d'actuar tenint en compte que allò acabarà sent un individu que es
podrà defensar, podrà ser autònom, per dir-ho amb la paraula del senyor
Kant. Estem passant aquí amb un criteri. Però, clar, també nosaltres
podríem dir i què passa si creem un robot per exemple, que té la
capacitat d'actuar per si mateix amb una autonomia capaç d'actuar seguint
una ètica, etc. Potser l'hauríem de reconèixer també el que
tècnicament es coneix com a pacient singular. A veure, havia una pregunta
un moment. L'ideal no se n'inclou les restriccions d'ontològica com va fer
Stuart Mill d'aconseguir fer un grup de poder... Bueno, clar, l'ideal,
clar, que la qüestió de les ontologies és que les fem com el mateix per
cert, a partir d'un cap d'utilitat. Per exemple, quan ell diu va ser de les
primeres persones, si no la primera que va proposar el dret de vot femení
no era únicament perquè pensés que les dones necessitaven votar... No,
no, és que ell pensava que a la llarga era inútil i per tant injust que
les dones no votessin. Per què? Doncs perquè el no tenir-les present
doncs ens feia ignorar les necessitats socials i no les necessitats socials
era una irresponsabilitat moral que podia provocar vagues, aldarulls o el
que fos i si volem evitar això ha d'haver fet el màxim d'informació
possible. Per això les dones, per exemple, deia aquest senyor havien de
votar perquè no fer-ho era immoral perquè a la llarga sortien perdent
tots. En qualsevol cas, a veure, un exemple això que us dic ara aquí hem
viscut fa poc. A la pandèmia es van aplicar a Espanya, per exemple,
criteris autoritaristes. Quan se'ns deia que unes de les persones no
anessin què s'estava fent? Doncs molt bé, si resulta que una persona jove
en edat laboral està malalt doncs tindrà menys costos al CTS, estarà amb
menys temps es pot reincorporar al mercat laboral segueix treballant i
segueix mantenent el sistema de salut. Una persona gran jubilada, doncs
què passa? Doncs que fot tenir moltes probabilitats de no sortir de la
millor manera i efectivament això pot comportar que estarà més temps
ocupant el llit, etc. Això si us interessa, comentarem en una altra
sessió Júri Encegulescu és un filòsof autoritarista que va dissenyar un
algoritme per atendre el Regne Unit a la gent durant la pandèmia. Això ja
ho comentarem el proper dia. Ho deixem aquí i això té a veure justament
amb el tema de l'ontologia i això que deia el company. Seguirem el proper
dia, d'acord? Ho deixem aquí que estem en el temps. Gràcies a tothom. Ens
veiem el proper dimecres.